Noticias

5 de Mayo del 2019

"La cultura ens identifica i ens fa més feliços."

Mariona Ríos, aquest maig farà 28 anys, va néixer i viu a Vilafranca del Penedès, i és artista. Sí, artista és una paraula tan amplia que dóna per a moltes disciplines, però la Mariona té aquesta virtut. És polifacètica de mena: il·lustradora d’aquarel·la amb pinzellades digitals, i fa serigrafia sota la seva pròpia marca, Serendipia (concepte que la defineix molt bé a ella mateixa i als seus encàrrecs). També, es podria considerar escriptora, ja que té la seva columna que publica cada setmana en un diari local. A part, la pots trobar dalt d’un trapezi o estar engrescada en qualsevol moguda cultural com el Festival Àtica. Va crear l’estampa de la Festa Major de Vilafranca de 2017, càrrec molt important per a qualsevol artista de la comarca, i per ella, un gran repte.

La joventut i les ganes d’experimentar de la Mariona fa que no pugui quedar-se quieta en un sol lloc. Va viure un any a Granada, on es va inspirar amb el seu art àrab, fins al punt de crear un mosaic propi on l’utilitza en les seves estampacions, com les mandales i l’art floral, que són part de la seva identitat.

La Mariona ens convida a entrar al seu pis que comparteix amb dos amics. Té la taula del menjador tacada de pintura, podria ser una peça més de la seva col·lecció. Fa olor a encens, i obrim una ampolla de Masia Freyé Xarel·lo/Chardonnay mentre fem l’entrevista.

Què és per tu la cultura? 
La cultura suposo que són un seguit trets identiraris d’uns col·lectius. Tan pot ser un col·lectiu gegant com tota la humanitat, com un de més reduït com la família o un grup d’amics o un poble. La cultura ens identifica, com és el cas de qualsevol disciplina artística, que es transmet a partir de l’art i que ens fa més feliços al final.

Què fas per cultivar-la? 
Creure-hi molt i tenir molta fe, en la cultura. I crear-la i ser partícip, com a espectadora o com a participant. I no només creo amb la pintura, sinó també, estic dins de l’organització del Festival Àtica i del Carnaval de Vilafranca, que són dues coses molt diferents, però no deixen de cultivar la cultura en aquest cas local.

Què t’inspira? 

M’inspira sobretot tot el que em passa per dintre, allò visceral... Això com a concepte. I estèticament, suposo, que tot el que veig i m’envolta, com la natura. Sóc molt esponja, tot el que m’agrada, ho porto molt al meu terreny, i ho transmeto o a l’hora d’escriure o dibuixant... Tot acaba encaixant i creant una nova forma.

Quines són les teves motivacions? 
Tinc molt d’interès en centrar-me en l’escenografia. Després de fer moltes coses diferents i a la vegada, et dones compte que no acabes dirigint-te a un lloc en concret i ara em vull centrar en aquesta disciplina. Per mi, l’escenografia és com la recepta de tots els ingredients que a mi m’interessen i m’agraden. També em motiva el fet d’arriscar-me una mica. Crec que a nivell personal, però també en col·lectiu, ens costa molt arriscar per una sola cosa. I ara aposto per això, sinó funciona, no passarà res, provarem una altra cosa.

Quin llibre ens recomanes? 
L’últim que he llegit: “Dime quién soy” de la Julia Navarro.

Una cançó? 
“Vestida de nit” de la Silvia Pérez Cruz. Bé, és dels seus pares, però la canta ella.

I una pel·lícula? 
“Moulin Rouge”, m’encanta.

Quin és el teu moment de dia preferit?
El migdia. Quan toca el sol.

Per fer una copa de vi? 
El migdia, també... Però potser per una copa, més cap al vespre.

 

Per què t’agrada el Masia Freyé Xarel·lo/Chardonnay?

Sincerament, estic fent un pas maduratiu cap als vins més secs. Vaig començar amb els rosats que potser són els menys potents per al paladar, després amb els negres... Vaig quedar-me amb els blancs, sempre m’he sentit molt còmode. Primer amb els més dolços i afruitats, però ara m’estan captivant més els vins com el Xarel·lo/Chardonnay.

T’agrada la nova imatge de l’etiqueta?

M’encanta! Ja em va agradar molt els Freyé amb les seves taques... I ara, la nova imatge dels Masia Freyé amb aquests elements naturals jugant amb les taques, m’agrada molt, molt!

Amb quin plat el maridaries? 
Una quinoa amb verduretes, així cuinat a foc lent... Ara que arriba el bon temps, pot quedar bé un plat tebi amb un vi blanc fresquet.

 

Moltes gràcies, Mariona, per obrir-nos les portes de casa teva, per ensenyar-nos el teu racó on crees part del teu art i compartir amb nosaltres les teves passions.

Si voleu saber més de les feinetes que va fent la Mariona, us animem a seguir-la, respira cultura per totes bandes!